Malgrat el seu alt contingut en sucres, la remolatxa té un valor calòric moderat (30 Kcal per 100 g de porció comestible), perquè l’assimilació és més lenta gràcies a la fibra, les vitamines i els minerals de l’hortalissa.
En relació amb els minerals és rica en iode, ferro, potassi i silici:
- Iode: és un mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroides, regula el ritme metabòlic com també el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell.
- Ferro: és imprescindible per combatre l’anèmia i, com que la remolatxa també té vitamina C, encara s’absorbeix millor.
- Potassi: intervé en la transmissió i generació de l’impuls nerviós i en el funcionament de l’activitat muscular.
- Silici: mineral que intervé en la síntesi del col·lagen que forma el teixit conjuntiu, especialment necessaris en la formació i manteniment dels cabells, ossos, ungles i la pell.
Conté antioxidants molt potents que ens ajuden a prevenir l’envelliment, el risc cardiovascular i les malalties degeneratives.
S’utilitza conjuntament amb les pastanagues per a la regulació hormonal durant la menopausa, com també en el cas d’estrenyiment, especialment el provocat per la sequedat dels fluids intestinals.
La remolatxa es pot consumir crua; d’aquesta manera aprofitarem millor les vitamines hidrosolubles (com la C i les del grup B), que ens marxarien amb l’aigua de la cocció. En canvi, si tenim problemes digestius, és millor coure-la.
